“Has de sentir el terra sota els teus peus i enlairar el cap, Ares, em va dir en veure’m caminar amb tanta discreció. Estudiava dansa i expressió corporal i pintava. Fins llavors no havia conegut una persona amb una concentració tan elevada d’allò que m’atreia com un imant i que pensava que no era per mi perquè ni valia ni m’ho mereixia.”
L’Ares escriu un diari per al seu fill, Víctor, que està ingressat en un centre de desintoxicació. Pensa que explicar-li l’altra vida que ha viscut abans de ser mare el pot ajudar en el seu procés per superar les addiccions. De jove ella també va haver d’ingressar per problemes de salut mental i evoca els anys de lluita per trobar el seu lloc amb un diagnòstic psiquiàtric. Li explica la història dels companys de la planta de psiquiatria, uns amb millor pronòstic que d’altres, però gairebé tots tocats en positiu per l’experiència artística, especialment els que van liderar la creació d’un centre d’art. Tots ells personatges intensos amb els quals l’Ares ha mantingut una relació estreta: el Joan, el pintor d’èxit diagnosticat de trastorn bipolar; el Roberto, el mecànic que és un volcà creador i la Lluïsa, la galerista i companya sentimental del Joan. Escriure la consola i l’ajuda a comprendre, i creu que amb el seu testimoni dona la mà al seu fill.
Colpidora, poderosa, profunda, íntima i propera, amb una mirada inèdita Art brut ens parla de l’art com una eina potent de superació i creixement, sobretot en les persones afectades per diagnòstics de salut mental, que són un percentatge important de la societat.
Reviews
There are no reviews yet.