Ja t’has llegit els dits?
Amb els dits agafem, toquem, acaronem, assenyalem, esgarrapem, comptem, teclegem, dibuixem, deixem empremtes i ens rasquem. Als dits ens hi posem l’anell, ens hi surten ungles, ens els llepem, hi fem burilles, ens gratem i els posem a la llaga. Potser, per tot plegat, convé llegir-nos els dits. És el que ens identifica i el que deixarà les pistes del nostre pas pel temps, cada dia, cada setmana…
Aquests poemes parlen de l’essència d’un poble, de la memòria de la natura, del fang entre les ungles, de l’estimació cap a la Palma, de la senzillesa de l’entorn, de tota una vida… Si bé a vegades em pregunto: «Per què les coses més senzilles són les que més ens costen d’entendre?»
El llibre va començar a rondar cap al 2013. Accelerava i frenava. Es distreia. Escodrinyava i es feia el ronso. Fa uns tres anys vaig agafar el llapis per les banyes i fins aquí hem arribat. Ha estat un repte majúscul, com llançar-se en paracaigudes. Jo només m’arrisco quan em llegeixo els dits i els escric.
Jordi Roig
Jordi Roig Pi (La Palma, Baix Llobregat, 1957) és tècnic de Comunicació i Festes de l’Ajuntament de la Palma.
Ha publicat els llibres de poemes: Contraban de silenci, (Viena Edicions, 2001); Intempèrie, (Viena Edicions, 2004); El melic de les teranyines, (Editorial Malhivern, 2006); Sota el perímetre del vent, (March Editor, 2008); Després del tacte, (Perifèric Edicions, 2010); Cada dilluns que es perd, (Stonberg, 2015); A punt, (Voliana Edicions, 2017), amb Núria Pujolàs i Lali Ribera i Escopir al fang (Redempció), (Viena Edicions, 2018).
També ha publicat novel·les: La noia d’aire blau, (Stonberg, 2011), i Un segon després de Praga, (Gregal, 2014).
Ha participat en els llibres col·lectius: Lletres blaves per l’autisme, (Stonberg, 2017), La terra sagna. L’1 d’octubre dels poetes, (Edicions de l’Albí, 2018), i Són pocs, som molts, (ARC, 2019), a benefici de La Marató de TV3.
Reviews
There are no reviews yet.