La idea d’utilitzar el ball per abordar l’obra foixiana sorgeix de la constatació, a partir de la lectura, de la importància d’aquesta activitat per al poeta. J.V. Foix coneixia bé el funcionament d’una pista de ball i va utilitzar les possibilitats que li oferia la dinàmica d’aquest món de mons per bastir una obra que és a cavall de la tradició i de la més rabiüda contemporaneïtat.
La intensa relació que J.V. Foix mantingué amb el ball es projecta en tots els seus treballs i en alguns dels seus versos més celebrats, com el que dona títol al llibre. I és que el ball i la dansa van permetre al poeta i periodista abordar, amb ritme, els temes que més li interessaven: el pas del temps, la relació amb les dones, la importància de l’Instant, l’Amor, el desig… El ball l’acompanyarà des dels seus primers escrits a les cròniques de l’ultrason.
L’autor
Aleix Cort (1961) és escriptor, arquitecte tècnic i professor de Social and Historical Dance (Institut of the Arts Barcelona). Premiat amb distints guardons (Benet Ribas, Ventura Gassol, Documenta…), ha col·laborat amb mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, artistes, companyies de dansa i grups de recerca. Creador del videolit (2005), ha comissariat les II Jornades de Literatura Digital (2017) i ha publicat llibres de narrativa, assaig, poesia, terminologia, art, contes infantils i articles relacionats amb la literatura, la dansa, l’educació i l’arquitectura. Alguns títols: Aubam-ba-buluba balam-bam-bú (1995), Diccionari del ball (1999), Tonet i la fada Poca-Traça (2004), El nen que volia tenir les mans transparents (2011), El lladre d’ombres (2014), Poesia laica (2015), 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber (2017).
Reviews
There are no reviews yet.