Què passa quan la Lluna s’afarta de girar al voltant de la Terra? I quan mires algú i, literalment, el món s’atura? O quan el teu oncle et diu que vol convertir-se en mitjò? I què passa quan plouen llibres? La línia que separa la realitat i l’onirisme és més fina del que ens pensem. I és que, a voltes, les paraules compten més que no pas els fets.
“Aquests contes, com que són tan curts, divertits i sorprenents, quan comences a llegir-ne no trobes el moment de deixar de fer-ho, i penses va, un altre conte i prou… I al final, tot i que creies que el llibre et duraria dos o tres dies, te l’acabes d’una tirada, perquè hi quedes enganxat i no trobes la manera de deixar de llegir.”
(Del pròleg d’Enric Larreula)
David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i conferències per fomentar l’ús social del català. Ha col·laborat en publicacions d’arreu del territori i és autor de diversos llibres, els darrers dels quals són el recull de contes Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012) i I si parlem amb el veí del segon? La independència explicada als indecisos (2013). Va col·laborar a 22 contes a la vora de la Independència (2013). És vicepresident de Tallers per la Llengua i d’Òmnium Cultural Sabadell i membre de la companyia T.I.C. Escènic. Podeu llegir-lo al blog Malgrat la boira.
Maria del Vilar Puig Llorrens ha dit
És dels llibres més ben escrits, més originals, divertits, sorprenents….
Te l’acabes i encara en voldries més.
D’ÒN TREU AQUEST NOI TAN SABER I TANTA IMAGINACIÓ….!!!! ?
Jordi Solé i Camardons ha dit
Doncs ara pots llegir “Roba estesa” del mateix autor!