Aquest llibre pretén ser un petit recull, més o menys endreçat, d’unes quantes emocions que he anat escampant en forma de poemes per diferents calaixos i ordinadors.
A la primera part; “Pretèrit imperfecte”, he volgut recuperar-ne alguns dels que vaig escriure fa molt de temps, quan tot just començava a entrar en el món adult. Vindria a ser com una mena de retorn al punt on va començar la meva afició per escriure.
La segona part, dedicada als presents, evidencia ja aquesta afició imparable de jugar amb el llenguatge que a hores d’ara em té abduïda i que se’m manifesta tan aviat en forma d’objecte com d’escrit. Val a dir que darrerament la mètrica em té captivada.
De fet,“Pre essent d’indicatiu” és un intent d’apropar-me a l’estructura dels sonets i “Presents de donatiu” podríem dir que és la conseqüència de la pressió que m’ha provocat aquest intent. Una mena d’alliberament que, en format lliure i pocs versos, m’agrada anomenar “sonats” per la bona part de ximpleria que alguns contenen i pel seu evident contrast amb els sonets.
La tercera: “Futur simple” representa, per una banda, una mena d’impàs cap a un nou recull en procés que tinc intenció d’acabar abans que no se m’endugui el vent i per una altra, una reflexió sobre tot això que fem tan complicat però que en el fons sabem que és ben simple.
Montse Gort
Autora
MONTSE GORT SOLÉ (Lleida 1963) Mestra i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Fa classes d’educació musical i plàstica a l’escola Ramon Llull de Barcelona. Formà part del grup fundador del taller de gravat “Rhinocerus” de Barcelona, on s’ha dedicat a fer bàsicament gravats i poemes- objecte, encara que també d’altres composicions literàries.
“Encara que des que tinc us de raó he anat omplint d’imatges i escrits tots els calaixos que he pogut, va ser ja fa uns 30 anys i gairebé per atzar, jugant amb els objectes, que la meva obra va començar a agafar forma. I es clar, va agafar forma d’objecte.
Durant molt temps m’he trobat còmoda entre els poemes-objecte que m’han anat sorgint de l’anar fent. Una exposició a la Universitat de Lleida l’any 2003; “Qüestió de fer ”i una altra al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc de Barcelona l’any 2010 amb noves peces de la sèrie “Que omple ments”, en són testimoni”.
Des de l’any 1999 el Daniel Sesé li ha musicat diverses cançons, que han estat editades en els discs: “Sol blanc” i “Romanços i estampes del XXI”del grup “Túrnez & Sesé” . Properament sortirà un disc de la Laia Rius anomenat “Vinc d’un cel blau” on, s’hi podran escoltar també algunes cançons escrites per ella i musicades per la Laia. A “Al dinar dels diferents” (Voliana, 2016) de D.Sesé s’hi inclou un poema musicat de l’autora.
Pròleg
Carles M. Sanuy és l’autor del pròleg, que porta per títol Conjugar la vida o Com jugar la vida. Podeu descarregar-vos el pdf aquí.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.