La meva llengua, la meva vida

En la talaia dels anys, en aquella edat en què la llibertat d’expressió no només és un privilegi sinó també una necessitat que a vegades pren forma de testament vital, La meva llengua, la meva vida, de Teresa Costa-Gramunt, és una resposta tan valenta com reflexiva a un tema candent: la llengua catalana en perill. Perquè «cada dia s’encenen llums vermells d’alarma respecte del català. És per aquest motiu que comprometre’s amb la llengua catalana no és només parlar-la, escriure-la i fomentar-ne l’ús, sinó també defensar-la de tantes voracitats i malvestats com l’assalten», escriu l’autora en primera persona en aquest llibre que és un llibre d’assaig alhora que un testimoni personal en diversos capítols biogràfics.

Escriure per a mi –diu l’autora– és una forma de respondre a un requeriment, a una qüestió, com també és una forma de responsabilitat a la qual es referia l’escriptora Karen Blixen en les seves memòries quan va adoptar el lema «Jo respondré». Així ha començat a escriure’s La meva llengua, la meva vida, un conjunt de reflexions i testimonis personals sobre la llengua catalana. La meva llengua: la llengua que m’interroga i em demana resposta.»

Autora

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951). Des de 1993 viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista en diverses disciplines: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Des d’aleshores ha publicat una quarentena de llibres entre assaigs, narracions, biografíes, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Col·labora amb textos i articles literaris i d’opinió en diversos mitjans de comunicació. Actualment a: Eix Diari, El 3 de Vuit, La Fura, Núvol i Catorze14.

Ha guanyat diversos premis literaris. Ha traduït diversos llibres del català al castellà, i a la inversa. Poemes seus formen part de diverses antologies. En el camp de l’assaig ha publicat: Flor a l’ombra i Dona i art o la dansa de Lilâ (reculls d’articles amb la dona com a subjecte d’investigació), Llibre de l’Amic, El Carnaval i les seves figures i Arguments escrits.