Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, 1867- Bossòst, 1919) és la figura més destacada de la continuació de la tradició literària felibrenca en el context aranès. En aquest àmbit seria com un Mossèn Cinto Verdaguer, atès que publicà un gran nombre d’obres literàries en occità de l’Aran i s’esforçà per normalitzar-ne l’ús i contribuir a la normativització de l’aranès. fou un sacerdot i poeta occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès, el primer escriptor que utilitza l’aranès com a llengua literària. Fou ordenat capellà el 1891, i destinat a diferents parròquies de l’Alt Urgell i a Aragó, fins que el 1910 fou destinat a Salardú (avui dins Naut Aran). Col·laborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho i hi escriví els poemes Era val d’Aran, premi als Jocs Florals del 1912, Veu det campanau, Era poma trigada i un Vocabulari aranès (1915).” Condò realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari de la Seu d’Urgell. Va escriure poesia, contes breus, novel·la i teatre; també fou músic. Gràcies al seu contacte amb el moviment felibrista i a la seva amistat amb Bernat Sarrieu (1875-1935) –escriptor i un dels lingüistes més importants de l’àmbit gascó que era també professor agregat de filosofia i un dels membres fundadors i cap de l’Escolo deras Pirinéos– Condó va prendre consciència que l’aranès era occità.
L’Illa dels Diamants
Era Isla des Diamants
Autor: Jusèp Condò Sambeat
Pròleg: Jèp de Montoya e Parra
A cura de: Joan Calsapeu
Pàgines: 189
Format: 210 x 140
ISBN: 9788412965476
Data de publicació: 25/8/2025
16,50 €
La còpia manuscrita de L’illa dels Diamants està datada el 1914, només 2 anys després de la publicació d’Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i Vallès, la primera novel·la original en català de ciència-ficció. Per tant, podem considerar l’obra de Jusèp Condò la segona obra de ciència-ficció de l’espai catalanooccità. Una obra que conté alguns dels ingredients que defineixen aquell gènere: futurisme, invencions –un automòbil volador que també és vaixell mogut per energia elèctrica–, capteniment utòpic reformador, especulació literària…
La novel·la de Condò coincideix amb L’illa del gran experiment (1927) d’Onofre Parés, la segona novel·la de ciència-ficció en català, perquè l’autor situa part de la història en un escenari allunyat de la civilització europea. Així, mentre que en l’obra de Parés aquest situa l’experiment a Austràlia, Condò ens porta –tot passant per París– fins a una illa “entremig d’Àsia i Oceania”. I en els dos casos es vol aprofitar aquest aïllament geogràfic per construir una societat millor. La gran diferència és que un autor ho fa des dels pressupòsits doctrinaris anarquistes i l’altre des del discurs catòlic.
Condò vol donar a conèixer la realitat de la cultura aranesa i fa propaganda de la doctrina catòlica romana; però també critica el tracte social, econòmic i polític que l’estat espanyol imposa a la Val d’Aran i fa una proposta de planificació lingüística molt completa ja que per a la nova Val d’Aran illenca proposa l’oficialitat de l’aranès i alhora l’obligació de l’estudi a l’escola de quatre llengües més: català, castellà, francès i anglès en el marc d’una Illa dels Diamants independent. Sens dubte, en alguns temes, era un gran avançat al seu temps i un aranès conscient.
És per aquest seguit de raons que hem volgut publicar l’obra dins la col·lecció “Retorn al sol”, nom que fa referència a una altra de les novel·les del període clàssic de la ciència-ficció catalana publicada el 1936 per Josep Maria Francès, una altra utopia/distopia que us proposem llegir.
Publiquem per primera vegada L’illa dels diamants traduïda al català per Joan Calsapeu, però també en la versió original aranesa perquè el lector la pugui gaudir en les dues llengües germanes.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.