Poetes amb ÀNIMA

Deixa que el teu instint et guiï a la recerca de l’impossible.
Josep-Ramon Bach

Amb aquest llibre que ara teniu a les mans, Voliana Edicions celebra 15 anys de vida havent publicat 38 títols de poesia, 3 tres antologies amb 4 autores com a curadores que acompanyen els 200 títols en gairebé tots els gèneres publicats fins avui.
Voliana Edicions ha obert la porta a una trentena de poetes amb ànima amb la il·lusió de publicar els nostres poemes. Poetes que hem enviat els nostres manuscrits amb l’esperança de veure en el llom del llibre la petita voliana dissenyada per Montse Gort. I quan els editors han dit que sí, hem saltat d’alegria amb la perspectiva d’un nou llibre entre les mans. Galerades, presentacions, recitals… com una riuada d’engrescadores obligacions per tirar endavant el llibre. Abans de res, la coberta. Imaginar-la, un estira-i-arronsa amb nosaltres mateixos i amb l’editor, que si una fotografia, que si una pintura cubista, que no, que jo la vull ben blanca i llisa, o negra, doncs jo no, que només vull un traç de tinta xinesa… Ah, i el títol dalt de tot! I no ens oblidéssim dels amics o amigues que ens acompanyen de la mà en el pròleg o l’epíleg, escriptors propers que han llegit els poemes abans que ningú i que tenen la traça de dir sense dir, que es tracta d’engrescar però no explicar-ho tot. Que un pròleg no és un estudi, és només un caminet de paraules cap als nostres poemes, com per arribar-hi abans, com per no ensopegar, com perquè al lector li agafin ganes d’aprofundir en els versos. Si el text de l’amic escriptor clou el llibre seran unes paraules que ens deixaran un bon gust de boca, com unes bones postres al final d’un àpat subtil.
Desitjarem que el nostre llibre sigui un èxit, tot i que sabem que la poesia costa, que el públic lector de poesia és reduït però fidel. I li posarem ganes, moltes ganes, perquè sabem segur que els editors de Voliana ens ajudaran. Que el nostre llibre serà a algunes llibreries i biblioteques, a totes les fires arreu de Catalunya i que ens farem un fart d’anar amunt i avall del territori amb l’empenta d’unes ales delicades, aventureres i decidides. Què els nostres poemes són en català, una llengua poderosa i optimista que sovint hem de defensar. Fer país és fer ús de la nostra llengua i difondre-la, és anar als clubs de lectura, a llibreries, a festivals literaris, a biblioteques, entrevistes… Com els joglars o les trobairitz, trobar el mot escaient per captar l’atenció i, desvergonyits, dir, cantar versos, que a l’alba es desfarà l’encanteri. E ren d’aisso sens lieys non puesc aver. Sense la poesia no podem tenir joia ni amor. Els poetes, malalts d’alegria, com diu un vers de l’Eli Sanz, escrivim, però el poema no s’acaba fins que el lector no el fa seu.
Poetes que evoquem, que dibuixem gargots amb paraules, molletes de pa per no perdre’ns, per saltar la tàpia blanca i guixar-hi un vers. Poetes tossuts i amb caràcter que admirem la paraula i el seu impuls per nedar mar enllà en el blau de tots els temps. Poetes aventurers i enjogassats que ens hem unit per crear a quatre mans, o a sis, que no ens fa por compartir el verb i dels adjectius en fem flassada dolça o rasclet punyent. Poetes sincers que denunciem tot confegint un vers que és un llamp. Poetes amb instint que esgarrapem el misteri. Poetes amb sentiments a flor de pell que busquem la complicitat del lector. Poetes que fem de la poesia una eina per a gratar el nostre interior i descobrir-nos. Tan diferents i tan iguals.

I aquest any que commemorem els cent anys de la mort d’en Joan Salvat Papasseit, deixeu-me que acabi amb el fragment final del seu Manifest català futurista i contra els poetes en minúscula, del 1920.
Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.
JOAN SALVAT PAPASSEIT  «Contra els poetes amb minúscula»

Marta Pérez Sierra
Barcelona, 2024