Tretze campanades i altres sons

«En Pilio Piris decideix fugir del temps que vivia i per evitar el perill s’inventa una nova campanada, la que fa tretze, la bona, la que li dona una segona, tercera, quarta oportunitat. És aquell moment que no sent ningú, que és únicament per ell (…) Aquest és un acte de rebel·lia amb totes les de la llei, de lluita, de resistència, on el poeta no es deixa dominar pel temps i aprèn a caminar pels pedregars fins que ensopega amb la pau d’avui (…) No és fàcil escoltar el so de l’hora tretze, cal proposar-s’ho i amb temps s’aconsegueix, llavors saps que has après a escoltar-te a tu mateix. “Tretze campanades i altres sons està dividit en set parts. Set parts que són les indicacions d’un mapa de viatge, un itinerari que llisca per vorals i carreteres de cada hora tretze que canta el cucut com un tic-tac entre tots els silencis.»

                                                            Del pròleg de Jordi Roig